Ja fa dies que no entre al bloc a posar la recepta i tampoc no he pogut comentar-vos els vostres blocs, ja que des del cap de setmana passat estic sense portàtil i faig el que puc. De totes maneres també estic uns dies que no he parat de fer coses d'ací cap allà i tampoc no he trobat el moment.
Ara que tinc un momentet, he pensat, o ara o mai; així que, aprofitant l'ocasió vaig a presentar-vos una recepta que ja fa temps que volia posar. També ha sigut un poc recepta-experiment, tot i que ja sabia que la combinació plàtan-xocolate és molt bona. Últimament estic experimentant fent bescuits d'aquests de tota la vida (els de 3, 2 i 1; ja sabeu -3 ous, 3 de farina, 2 de sucre i 1 d'oli-); però com que aquesta mescla em resulta ja avorrida, he pensat anar afegint ingredients nous i, la veritat, és que em dóna bons resultats (ja aniré ensenyant-vos-els a poc a poc). De vegades guarde un poc de la mescla per a fer magdalenes, però no sé què em passa que no tinc gens de sort amb les magdalenes, perquè no em pugen, i a més a més sempre acaben cremant-se una miqueta per baix. I no sé per quina raó, a pesar de posar la mateixa massa, no té res a veure el gust que fan les magdalenes i el bescuit, no té color: el bescuit sempre és molt més bo. Algú sap per què?
Amb aquesta recepta em presente al concurs de postres americanes de Carrot Cake; per aquesta raó canviaré el nom de bescuit i li'n posaré un de més americà. Anem doncs a la recepta.
Cake de plàtan i xocolate
Ingredients:
3 ous
1 iogurt
1 mida de iogurt de farina de blat blanca
1 mida de iogurt de farina d'espelta blanca
1 mida de iogurt de farina d'avena (jo la faig triturant els grans d'avena amb la Thermomix fins que es fan pols)
1 mida de iogurt d'oli de gira-sol
1 sobre de rent tipus Royal
1 mida i 1/2 de iogurt de sucre moré
2 plàtans madurs xafats amb una forqueta
3 grapats de gotes de xocolate per a fondre (jo en vaig posar unes que han portat noves a Mercadona)
Un pessiguet de sal marina
Jo vaig fer tota la mescla amb la Thermomix, però es pot fer també a mà o amb varetes elèctriques. Batem els ous amb el sucre fins que canvie de color; hi afegim el iogurt i l'oli i ho continuem batent; després hi incorporem les farines, la sal i el rent en pols. Ho mesclem tot bé, xafem el plàtan amb una forqueta i l'afegim a la mescla. Després posem les gotes de xocolate i ho mesclem amb suavitat.
Folrem un motlle de plumcake amb paper de forn i, sense greixar-lo, hi aboquem la mescla (jo la vaig abocar tota de colp i no sé si per aquesta raó se'm va quedar el xocolate baix de tot; la propera vegada provaré d'abocar la meitat de la mescla i després espolsar un poc de farina i acabar de posar tota la massa. Crec que d'aquesta manera, la farina forma una pel·lícula que no deixa que s'enfonse el xocolate; ja fa temps que ho vaig llegir no sé on, però no ho havia experimentat mai).
El forn ha d'estar ben calent; jo el pose al màxim i quan hi fique el bescuit l'abaixe a 170ºC o 180ºC (depenent del forn); ha d'estar una hora i només per baix. En eixe moment se suposa que si punxes el bescuit amb una agulla de punt, ha d'eixir neta. Es desmotlla molt fàcilment gràcies al paper que fa que no s'enganxe. Aquest bescuit és un dels meus favorits per la humitat que adquireix i també per la combinació de plàtan amb xocolate, que és deliciosa. Espere que vos agrade.
Aquest arròs és un d'aquells plats que fas un dia que no has planificat el menú, no has anat a comprar i has de fer una recepta amb el que tens a casa. Per sort, quan em passa una cosa així, no tinc mai problema, òbric l'armari, òbric la nevera i vaig traient ingredients. L'avantatge que té preparar un dinar és que el pots fer de mil maneres, tot combina amb pasta, arròs, cuscús, quinoa, llegums (cuits), etc. El problema s'agreuja si és per a sopar, sobretot si no tens pa, ous, carn o peix... (això sí, de verdures, en tinc sempre, perquè m'encanten). En aquest cas l'únic que es pot fer és cridar per telèfon i que et porten el sopar a casa (he he).
L'arròs que vos presente hui no l'havia fet mai, tenia poques verdures a la nevera i volia posar-li alguna cosa especial que en potenciara el sabor, per això vaig pensar amb el pernil serrà. Ho heu provat alguna vegada? Dóna un sabor molt bo a tot el conjunt amb el seu toc salat. Està deliciós i és un plat molt digestiu; a més a més, és tan ràpid i fàcil de fer que de ben segur repetireu. Amb aquest arròs em presente al concurs d'Espe Saavedra.
Saltat d'arròs amb verdures i pernil
Ingredients per a dues persones:
Dues tassetes d'arròs (podeu posar el que més vos agrade -redó, llarg, integral...; jo el vaig posar redó), 1 ceba, 1 all, 1 rama d'api, 2 carlotes mitjanetes (pastanagues), 2 bolets xiitake remullats en aigua, 2 tallades de pernil serrà, 1 tomata madura tipus pera, sal marina i oli d'oliva verge extra.
En primer lloc, posem abundant aigua en una cassola i quan arranque el bull, afegim l'arròs en forma de pluja i un poc de sal. Si és arròs redó, sol estar cuit en 15 minuts. Aleshores el colem i el deixem refredar per tal que s'asseque.
En una cassola de ferro colat (jo ulilitze aquestes i van molt bé per a fer saltats, ja que són antiadherents i després hi pots fer un remenat amb un ou i no s'enganxa, com tampoc no ho fa l'arròs a la cassola, que ens queda solt), o bé en un wok, posem oli d'oliva, piquem la ceba finament i la sofregim juntament amb un all picat, a continuació afegim els bolets xiitake també ben picats, l'api i la carlota. És important que tots els ingredients estiguen tallats de la mateixa mida perquè es coguen de manera uniforme. Ho saltem fins que estiga tota la verdura al dente, aleshores introduïrem l'ingredient que ens donarà el sabor especial: el pernil serrà, també tallat en daus xicotets. Saltarem tots els ingredients fins que el pernil canvie de color, posem la tomata ratllada (també pot ser triturada de pot, en aquest cas, posarem una cullerada sopera) i ho sofregim uns minuts. Finalment, afegim l'arròs i ho mesclem tot amb el foc ben viu; l'arròs ha de fer un sorollet cruixent. Apaguem el foc i ho servim. Bon profit! Espere que vos agrade.
Ja falten pocs dies per a Sant Valentí, que tot i que sembla que és una data que ha sorgit per interés comercial, es veu que té l'origen en l'època de l'Imperi Romà. En l'any 270 després de Crist, hi havia a Roma un sacerdot anomenat Valentí que va desafiar l'emperador Claudi II per prohibir als joves casar-se i viure en matrimoni, ja que considerava que tindria millors soldats per a anar a la guerra si no estaven compromesos. Valentí es va rebel·lar i va començar a casar les parelles joves en secret. Aquest sacerdot va ser executat el 14 de febrer. Segons la llegenda, es va plantar un ametler de flors rosades al costat de la seua tomba. Hui, l'ametler és un símbol d'amor i d'amistat que perdura en el temps.
Hui en dia podem veure aquesta data de moltes maneres; hi ha persones que no la celebren perquè pensen que l'amor s'ha de demostrar cada dia i no aquest dia que ens imposen els comerços per a gastar-nos diners. N'hi ha d'altres que sí que ho celebren amb la seua parella i li ho demostren amb algun regal o un detall personal. Jo pense que l'amor s'ha de regar cada dia, com una planta, perquè cresca fort i sa; però aquesta és una data que ens serveix per a fer alguna cosa especial o diferent del que fem cada dia. Ens podem gastar diners en regals cars o no; també podem tindre un detall amb la nostra parella per demostrar-li que hem pensat amb ella. De vegades els xicotets detalls pensats amb amor valen més que els regals cars. Hui vos propose un plat ideal per a sorprendre la parella en un dia com aquest; servit amb un bon entrant, com una ensalada fresca, un bon vi i un postre al gust de cadascú, acompanyat d'espelmes i música d'ambient, tindrem l'èxit assegurat.
En primer lloc obrim les galtes per la meitat perquè es puguen coure més fàcilment; les posem a la cassola sense sal i les daurem pels dos costats per tal de sellar la carn. Reservem els talls de carn i en la mateixa cassola sofregim la ceba tallada en juliana amb un poc d'oli i sal (ha de quedar confitada). Incorporem la carn, els alls sencers (els podem xafar o fer un tallet perquè solten l'aroma) i el conyac; deixem que s'evapore l'alcohol i després posem les herbes aromàtiques i ho remenem. Seguidament tallem la tomata en daus i l'afegim també fins que estiga desfeta i canvie de color. Rentem els bolets i els deixem coure amb tot el conjunt una bona estona amb la tapa posada fins que la carn estiga ben tendra; això serà al voltant d'una hora. Si veiem que es queda sec, podem anar afegint aigua, però molt poc a poc, ja que no ha de quedar caldós, sinó que els bolets han de ser una guarnició, per tant l'aigua que posem és per ajudar a coure la carn. Rectifiquem de sal i ho servim.
Hui posaré una recepta que m'encanta; es tracta d'una kimpira de verdures; la kimpira és un terme japonés que s'utilitza molt en la cuina macrobiòtica. És una manera de designar una forma de cuinar les verdures; bàsicament s'utilitzen verdures d'arrel, com la ceba, la carlota (pastanaga), el nap... Es tallen les verdures en forma de bastonet; això i la manera de cuinar-les (el
saltat) fa que conserven pràcticament totes les propietats. S'utilitza tradicionalment oli de sèsam, però també les podem saltar amb oli d'oliva, que és un oli extraordinari i tenim la sort de poder beneficiar-nos-en pel lloc on vivim. Aquest plat, el podem enriquir amb algues arame (que les posaríem en remull uns 10 minuts abans i les saltaríem juntament amb les verdures), sèsam o salsa de soja. La recepta que teniu a la foto no porta ni algues ni sèsam; he optat, aquesta vegada per fer una recepta bàsica de tres verdures, ceba, carlota i col de fulla. És un plat molt colorit i saborós, i és una guarnició perfecta per a carns o per a peixos, ja que ajuda a trobar l'equilibri entre el yang de la carn i el ying de les verdures. Espere que vos agrade. Bon cap de setmana.
Kimpira de verdures
Ingredients:
1 ceba, 2 carlotes, 1/3 de col de fulla, sal marina, oli de sèsam o d'oliva verge extra, salsa de soja.
Tallem la ceba en juliana, les carlotes -primer en rodanxes en diagonal i després en bastonets-, la col de fulla la podem tallar de dues maneres: separant les fulles una a una i després tallant-les a tires; o bé tallem 1/3 de la col i la tallem a tires directament. Si ho fem separant les fulles, sempre podem aprofitar les més grans en una altra recepta; per exemple per a farcir-les d'algun altre ingredient o simplement per a fer una ensalada de fulles de col escaldades, que també està molt bona.
Quan tenim totes les verdures tallades, les posem en una paella i les saltem amb un poc d'oli, primer amb un poc de sal i després abaixem el foc i posem la tapa. Les deixem fer en un saltat llarg, fins que estiguen tendres. Podem afegir un poc d'aigua, si la necessita, però molt poca; també podem posar un difusor perquè es coguen més lentament i no s'enganxen a la paella. Quan estiguen tendres, hi tirem un raget de salsa de soja, ho remenem i apaguem el foc per deixar-ho reposar uns minuts. Ho podem servir amb un poc de sèsam per damunt.
